Secció de Química Orgànica
Departament de Química Inorgànica i Orgànica
Biografía
Pere Romea Garcia és Catedràtic al Departament de Química Inorgànica i Orgànica de la Universitat de Barcelona. Pere va néixer i es va educar a Barcelona. Es va llicenciar en Química a la Universitat de Barcelona, on, després de realitzar un Màster Experimental, es va doctorar en 1991 sota la direcció del Prof. Jaume Vilarrasa. Entre 1991 i 1992 va fer una estada post-doctoral al grup del Prof. Ian Paterson a la Universitat de Cambridge. De tornada a Barcelona, va guanyar una plaça de Professor Titular al Departament de Química Orgànica en 1993. Des de març de 2020 és Catedràtic del Departament de Química Inorgànica i Orgànica de la Universitat de Barcelona.
És membre de l'Institut de Biomedicina (IBUB).
Entre febrer del 2000 i setembre del 2003 va ser Secretari del Departament de Química Orgànica.
Des de juny del 2010 fins a octubre de 2018 vas ser Coordinador del Programa de Doctorat en Química Orgànica.
Des de juliol del 2020 és Director del Departament de Química Inorgànica i Orgànica.
Recerca
La nostra activitat investigadora està centrada en el desenvolupament de nous processos estereoselectius eficients i d'ampli abast, basats en la reactivitat d'enolats metàl·lics i la seva aplicació a la síntesi de productes naturals.
En particular, l'elevada nucleofília dels enolats de titani(IV) de cetones quirals ha estat fonamental per al disseny de noves reaccions aldòliques i de tipus Michael altament estereoselectives. D'altra banda, el descobriment del seu caràcter biradicalari ens ha permès emprar aquests enolats en processos de tipus radicalari. Al capdavall, el caràcter nucleòfil i radicalari dels enolats de titani(IV) són dos aspectes d'una mateixa espècie que poden ser utilitzats indistintament per a la construcció estereoselectiva d'enllaços carboni-carboni i carboni-oxigen.
Paral·lelament, estem interessats en la utilització de complexos de níquel(II) estructuralment senzills per al desenvolupament de noves addicions catalítiques i asimètriques d'enolats de níquel(II) a intermedis catiònics en processos de tipus SN1.
L'aplicació d'aquests mètodes a la síntesi de productes naturals com ara la tedanolida C, representada en la imatge de la dreta, és una prova evident de la seva potencialitat sintètica.
Publicacions
Docència
Membre de:
Reconeixement internacional de l'excel·lència
